Sa tempesta / Ekaitza

Marc Cranc. No conec aquest cantant, però escoltant la radio he sentit aquesta cançó seva i m'ha agradat la lletra. M'agradaria jugar a ser un nen, m'agradaria saber que tot es mentida i que no hi ha veritats, m'agradaria tornar a començar un nou viatge...m'agradaria que arribés es naufragi...


Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge.

Hurt

Gauza gutxi kanta/kantu honi erantsi ahal zaizkionak...Aurtengo udan ikusi nuen lehen aldiz, Aarhuseko arte garaikide museoan, bideoklipa arte bilakatzen zuen erakusketa zoragarri batean. Baina haratago doa bideo hau, lan hau artea gainditu eta zuzenean bihotzera doa. Zuzenean. Ez du bidezidorrik hartzen, ez dago bihurgunerik bere bidean, zuzena da. Heriotza eta samina gugana etortzen den modu berberean egiten du. Bikain.


No hi han gaires coses que es puguin afegir a aquesta cançó...Vaig veure el vídeo per primer cop aquest estiu, a una preciosa exposició que feia del videoclip art al museu d'art contemporani d'Aarhus. Però aquest vídeo va més enllà, aquest treball supera l'art i va directament cap al cor. Directament. No agafa dreceres, no hi ha corbes en el seu camí, es directe. Ho fa tal i com venen la mort i el dolor cap a nosaltres. Perfectament directes.