Ba horixe, hausnarketa egunak ditudala dirudi.Askatasun pertsonala, norberak bere burua zuzentzea, nahiak eta desioen atzetik (beti atzetik) joatea... Guzti horren inguruan pentsatzen etorri naiz gaur etxera bizikletaz. Askeak ote garen, guk benetan nahi dugun modura zuzentzen al dugun gure itsasontzia, benetan gure benetako nahi eta desioen atzetik joaten garen... Badakit askorentzat gai hutsalak direla, inora ez garamatzatenak, "ondorio praktikorik" gabeak. Gai luzea den heinean,ezin pentsatzen dudan guztia jarri,pixkanaka-pixkanaka, post ezberdinetan hitz egingo dugu guzti honi buruz, eta beste hainbat gairi buruz. Baina zuek zer pentsatzen duzue? Benetan uste duzue gozatu ahal dugun bizitza bakar hau nahiko zenuketen modura daramazuela?("eraman" aditza erabili dut baina, norabait "eramaten" al gaitu?)
Ja sabeu que soc un admirador de Felipe, l'amic de la Mafalda; sobre tot perqué com a ell, m'encanta perder-me en somnis, en reflexions inutils (un dia, un polític basc em va dir que hauría de haver-hi filosofs pagats a cada poble i ciutat passejant tot el dia, rumiant, pensant,
de manera "ociosa"..pero ès una anécdota que ja us contaré en un altra post, que avui no toca!).
Porto uns dies reflexiu.La llibertar personal, que cadascú dirigeixi la seva vida, anar darrere (sempre darrere) dels somnis i desitjos. Avui he vingut a casa en la meva bicicleta pensant en tot aixó. Si som lliures, si dirigim la embarcació de la nostra vida tal i com vulguem, si anem realment darrere d'alló que realment desitjem i volem...Sé que per alguns son temes buits, que no porten enlloc, sense cap "finalitat pràctica". Al ser un tema molt llarg, no puc posar aqui tot el que penso,ja anirem parlant de això en el futur en diferents posts. Però, vosaltres que penseu?Penseu que aquesta ùnica vida que podem gaudir la esteu portent a on realment desitjeu? (he posat el verb "portar", pero ens "porta" enlloc?)
Hemen "Moriarty" taldearen "Private Lily" abestia uzten dizuet, goza dezazuen, aurreko guztiarekin lotua dagoena.Us deixo aquesta cançó, per tal de la podeu gaudir i perqué está relacionat amb tot l'anteriorment dit.
Gràcies, eskerrik asko!
Discover Moriarty!
6 comentarios:
kaixo .
No se si entendido bien , pero si es lo que yo e entendido mi respuesta es que !! no !!.
Que yo no creo que mi vida vaya donde yo hubiese querido llevarla , pero es lo que me toca vivir y no puedo elegir otra y si realmente pudiese elegirla no se como hacerlo . En fin para mi solo me queda decir resignacion ...
buenooooo...
Muxu hadi bat .
P.D. La musika muy chula .
AGUR
Aupa! Tampoco quería ahora sumiros en una depresión de caballo eh! Supongo que nadie puede llevar la vida soñada (por cierto, hay una peli sobre esto:"La vida soñada de los ángeles" con Elodie Bouchez y Natalie Regnier, peliculón!); mi intención era reflexionar sobre esto y de cómo aún así salimos adelante, de hacernos conscientes de cada instante vivido! No os deprimais, el próximo post será más positivo,ok? Vivan los epicúreos!Carpe diem! ;)
TRANKILOOOOOOOOOO !!!
No estoy depre jajaja , no me haga caso ya sabes las hormonas . A este mes a finales se acaba todo y haber si con un poco de suerte viene ( EKA ) .Ya te diré algo vale .
Bueno nos vemos jiji!!
muxu batttttttt...
AGURRRRRR..
Home... si pensem en cap on anem, on ens porta tot el que fem.. i si portem la vida que voldríem... si que n'hi ha per tirar-ho tot per la finestra!!! Però seguim endavant, tot i que no crec que hi hagi molta gent que porti la vida somniada, la vida està plena de moments i detalls que ens fan feliços.
Gràcies Marta. A vegades se m'oblida enrecordar-me de les coses petites del dia a dia que ens fan somriure encara només sigui un moment.
Tot i això, l'ésser humà és... complicat. Som complicats, ens pensem que sabem el que volem i quan hi arribem... uff! Perquè s'ens fa tan costa cap amunt? Ja no estem segurs de res, ja estem cercant altres motivacions, i què faré quan això acabi?
Hauriem d'enrecordar-nos més de les petites coses sense deixar d'intentar decidir le resta.
M'ha quedat bé, eh? Ara la pràctica ja...
Kaixo!
no vull anar de "intel·lectual" però com que el tema m'agrada :-) us diré que jo el que penso és que la vida en sí mateixa no té cap sentit, cap finalitat, i tot buscant aquesta cosa que no existeix ens perdem el que realment importa: viure intensament cada moment,tenint cura de nosaltres mateixos (sent conscients de qui som, de què volem i no deixar-nos emportar pel soroll de les màquines (tele,internet...) em sembla que el sistema actual ha fet les persones insegures, dependents, ens hem allunyat de nosaltres mateixos i ja no sabem el que volem... per això a mi em sembla que el més important és tornar la mirada a dins (de vegades fa por, però és que l'ésser humà és molt i molt complexe :-) i veure qui/què trobem...
dels somnis no en puc parlar, m'he tornat força realista i no somnio gaire... el que m'he trobat és que la realitat supera moltes vegades la ficció.
per cert, Ekaitz, jo també m'apuntaria a que ens paguessin per passejar i pensar, sóc una fan de la vida contemplativa ;) i, ains, el títol de Llicenciada en Filosofia de moment resta amagat a un calaix...pobret :-D
ondo pasa astea! muxuak
Publicar un comentario