Oroimena post-it pila bat edukitzea bezala da. Datuak, sentsazioak, zenbakiak, kaleak...idazten dituzu eta hor nonbait itsatsi. Gero, galdu egiten dira, hor nonbait daudela jakin badakizularik. Halako batean, gutxien uste duzunean, gutxien behar duzunean azaltzen dira datu hauek, nahi gabe orri bat mugitzean, karpetatxo bat lekuz aldatzean, begirada betiko lekuetaz aspertu eta beste norabait begira jartzen denean. Oroimena post-it pila batez osaturiko panel kontrolaezin bat da, post-it hauek euren kola galtzen duten arte modu zoragarri batean funtzionatzen duena.
La memòria es com tenir milers de post-its. Escrius dades, sensacions, numeros, carrers... i les traves en algun lloc. Desprès, es perden, encara que saps hi son en algun lloc. De sobta, quan menys ho esperas, quan menys ho necessites aquestes dades apareixen, quan mous un paper, quan canvies de lloc una carpeta, quan la mirada s'avorreix dels llocs de sempre i mira a algun altra lloc. La memòria es un panel incontrolable plé de post-its, qeu funciona de maravella fins que aquests post its perden el seu pegament.
4 comentarios:
Ben pensat això dels post-it... fa uns dies en vaig dedicar un de post a la memòria.
Al meu cap n'hi ha tants que un tapen els altres!
Però que way aquell dia que seus i comences a enganxar-los i desenganxar-los, a compartir-los amb els altres, amb les fotos, amb les rialles... Són postits que s'activen amb els cinc sentits i et troben a tu en comptes de que sigui al revés...
que bonic bea...que bonic!
Publicar un comentario