2009/06/08

Amets prefabrikatuak III

Aspaldi ez nuela ezer idazten, apirilak 30etik hain zuzen ere. Asko aldatu da nire bizitza ordutik, eta aldaketaren hasierako egun hauetan ez dut ez indarrik, ez denborarik aurkitu amets prefabrikatuak zaintzeko; azken finean, benetako ametsak zaintzen aritu naiz eta.

Gaur berriz bueltatzen naiz, Facto de la Fé-k esaten duen moduan (zenbat gustatzen zaidan facto aipatzea!) gaur bai, idazteko indarrez sentitzen naiz. Denbora asko norberaren bizitzaren kopilotu modura, experto en caidas. Hori bai, ingurukoei eskerrak, siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. Hori da ikasi beharrekoa, erori eta altxatu, eta gainera, barre egin. Ba al da ezer hoberik ingurukoek airean hartuta zaramatzatela sentitzea baino? Ez dut uste... Hemen nago, nagoen lekua gustatzen zait, nagon tokian egon nahi dut, eta inguratzen nauena gogoko dut, zer gehiago eskatu? Hainbat gauza bai, baina lasai, etorriko da...

Eguzkia ateratzen ari da San Joan eguna inguratu ahala, bizitza bakarra izatea lastima bat dela askotan esan dut, baina orain konturatzen naiz ere erabaki asko ez genituela hartuko horrela izango ez balitz.




Feia molt de temps que no escrivia res, des de el 30 d'abril. Des de llavors, la meva vida ha canviat molt, i en aquests primers dies del canvi no he trobat ni forces ni temps per poder cuidar dels somnis prefabricats; i es que estava cuidant dels somnis de veritat. Això sí, gràcies a la gent que m'envolta

Avui torno a escriure perquè com diu Facto de la Fé (com m'agrada!), avui vinc amb la força d'escriure. Molt de temps com a copilot de la meva pròpia vida, experto en caidas.Això sí, gràcies a la gent que m'envolta perquè siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. És el que hem d'aprendre, a caure i aixecar-nos, per a desprès riure. Hi ha res millor que sentir que els que t'envolten et cuiden? No ho crec...Soc aquí, vull ser on soc i m'agrada el que m'envolta, que més puc demanar? Sí, algunes cosetes més, però tranquils, ja arribaran...

Surt el sol ara que s'apropa Sant Joan, moltes vegades he dit que es una llàstima només tenir una vida, però ara he de reconèixer que si no fos així no prendríem algunes decisions.


4 comentarios:

MARTA dijo...

Ben tornat.. ja et trobavem a faltar. És dur haver-se de llepar les ferides després de la caiguda... però és una sort estar rodejat de gent que t'estima!! (Espero que la caiguda no hagi estat molt dura).

Anónimo dijo...

kaixo !!!
sabes !! si es dificil remontar de una caida , pero con fuerza y energia se puede remontar .
las personas que te rodean y te cuidan !! es por que tu eres el primero en cuidar de todos ellos .
y aunque tu no te des cuenta o pienses que no lo haces , el simple echo de estar hay , ya es suficiente ...
que se te quiere !!! y que siempre estaremos ...
muxu handi bat eta animo , maiteaaaa.
sorgintxa .

Anónimo dijo...

la ecuación puede ser lineal y estática pero a la hora de representarla comprobamos que se sale del origen de coordenadas...que 2+2 no siempre son 4!!!

Dolç addictes dijo...

Para eso estamos los amigos, para cuidarnos, oyes?? Que estamos para cuidarte, si, si, a ti también :P!