Abuztua / Agost
eta
2009/12/29
Urtea hilez hil, hilez biziberrituz...
Maiatza / Maig
http://www.youtube.com/watch?v=TV13RlAtrHo (bideoklip orijinala)
eta
http://www.youtube.com/watch?v=TV13RlAtrHo (bideoklip orijinala)
eta
2009/12/28
2009/12/27
Urtea hilez hil, hilez biziberrituz...
Urte osoko "memorandum" antzeko bat egiten dugun garai hauetan ez nuen intentzio gehiegirik 2009a errepasatzeko, urte osoan zehar nire bizitzaren "memorandum" eder bat egin baitut, baina aurten nire ondoan izan diren abestien bilketa txiki bat egitea otu zait. Hilez hil, hilez biziberrituz...ametsprefabrikatuak hautsiz eta norberarenei ekinez.
Es época de fer "memorandums" i encara que no tenia ganes de fer cap repassada al 2009 (aquest any he fet un bon memorandum a la meva vida!), he decidit fer un recull de les cançons que han estat al meu costat enguany. Hilez hil, hilez biziberrituz...(no puc traduïr-ho, juga amb les paraules "mes","morir" i "tornar a la vida")...trencar els somnis prefabricats i començant a construir els propis.
URTARRILA / GENER
Es época de fer "memorandums" i encara que no tenia ganes de fer cap repassada al 2009 (aquest any he fet un bon memorandum a la meva vida!), he decidit fer un recull de les cançons que han estat al meu costat enguany. Hilez hil, hilez biziberrituz...(no puc traduïr-ho, juga amb les paraules "mes","morir" i "tornar a la vida")...trencar els somnis prefabricats i començant a construir els propis.
URTARRILA / GENER
Bueltan
Abuztuak 28 izan zen azken eguna, eneee...baina ez nago prest hau hiltzen uzteko...niretzat denbora hartzen ikasteko modu polit bat dela uste dut, eta dudan denbora modu egoki batean kudeatzeko aukera. Beraz, ez dut urte berrirako proposamen modura utziko, proposamen hauen gehienak ez baitira betetzen...post berri bakoitza laster arte etengabe bat izatea nahiko nuke eta horretan saiatuko naiz. Ongi etorri berriz ere, amnesiak sarri(egi)tan joten zaituen idazletxo!
28 d'agost va ser lúltim dia...però no estic disposta a deixar morir aquest espai... penso que és una bona eina per a aprendre a agafar temps per a mi mateix i per aprendre a gestionar d'una manera adient els temps lliure del que disposo. Així, no diré que és un dels proposits per a l'any que vé, ja que la majoria d'aquests proposits no es compleixen...m'agradaría que cada post fos un fins aviat constant i ho intentaré. Benvingut de nou, personatge al qui l'ataca (massa) sovint l'amnesia!
28 d'agost va ser lúltim dia...però no estic disposta a deixar morir aquest espai... penso que és una bona eina per a aprendre a agafar temps per a mi mateix i per aprendre a gestionar d'una manera adient els temps lliure del que disposo. Així, no diré que és un dels proposits per a l'any que vé, ja que la majoria d'aquests proposits no es compleixen...m'agradaría que cada post fos un fins aviat constant i ho intentaré. Benvingut de nou, personatge al qui l'ataca (massa) sovint l'amnesia!
2009/08/28
Patera
Patera bat. Itsasontzi bat. Hainbat kilometro egin dituen gailu sinple bat, egurrezkoa. Kadizeko hondartzetara joan eta barruan nuen beldurretako bat (beldurra bai) hantxe lasai ederrean egonik patera bat azaltzearena zen; ondoren patera baten ondoan etzanda nengoela konturatu nintzen nire beldurra ez zuela paterarekin zerikusirik, baizik eta egunero horrelakoetan itsasoan barneratzen direnekin topo egitearen beldur nintzela; euren begietara begiratu eta bihotza puskatuko zidatenaren beldur. Garbi nuen ere zer egin nahiko nuen (ezin ziurtatu) ni nengoen hondartzan azalduko balira: lagundu, ihes egiten lagundu, amesten duten (eta benetan ez dagoen) bizitza horretatik gertuago egoten lagundu.Nor gara gu inorri ametsak, egi edo gezur, ukatzeko?
Patera hau aspaldi iritsia zen, egurrak hautsiak zituen, hondartza hartan zeuden arroka ugarien aurka ziurrenik, eta barnean ez zen bi kostaldeak batzen dituzten kilometroak egin zituztenen arrastorik (nork jakin iritsi zirenik ere); arrasto bakarrak hondartza hartara joateko aukera dutenen botilak, zakarrak, poltsak... Amets hori bizi dugunon zakarrak. Zakarrez beteriko ontzi bat. Halaxe jokatzen dugu ontzi horretan etorri ziren pertsonekin, zakarrak bailiran, eta zu eta ni bezain pertsona dira; are gehiago, zu eta ni baino ausartago diren pertsonak, ametsak betetzera datozen pertsonak, euren eta maite dituztenen beharrak asetzera datozen pertsonak, guk geuk bultzaturik euren herriak uztera behartuak dauden pertsonak...
Ez da itsasontzi soil bat argazkikoa. Ez niretzat behintzat.
Una patera. Un petit vaixell. Una eina de fusta que ha recorregut kilometres. La por que tenia (sí, era por) quan vaig anar-hi a les platges de Cadis era quan estiguess allá estirat tranquilament aparegues una patera. Desprès em vaig adonar que la meva por no tenia res a veure amb la patera, i que tenia més a veure amb trobarme amb les persones que cada día es fiquen a la mar en un d'aquests vaixells; por a mirar als seus ulls i que em trenquessin el cor. També tenía clar (encara que no puc assegurar-ho) que faría: ajudar-los a escapar, ajudar-los a apropar-se a la vida que somien (i que no existeix). Qui som nosaltres per a negar somnis, siguin o no veritables?
Aquesta patera havia arribat fa temps,tenía les fustes trencades, segurament després d'haver colpejat les multiples roques d'aquella platja i no hi havia restes de les persones que van creuar els quilometres de distància entre les dues costes (si és que va arribar algú); els únics rastres eran les ampolles, bolses i deixalles que van deixar les persones que tenen l'oportunitat d'anar a aquesta platja. Un vaixell plè de deixalles. I així és com tractem a les persones que venen en aquestes pateres, com si fossin deixalles humanes, i son tant persones com tu i com jo; és més,son persones més valentes que nosaltres, perqué venen a complir els seus somnis, persones que venen a satisfer les seves necessitats i les de les seves famílies, persones que son obligades per les condicions que nosaltres mateixos els hem imposat a deixar els seus pobles i cultures...
No és un simple vaixell el de la foto. No al menys per mí.
Patera hau aspaldi iritsia zen, egurrak hautsiak zituen, hondartza hartan zeuden arroka ugarien aurka ziurrenik, eta barnean ez zen bi kostaldeak batzen dituzten kilometroak egin zituztenen arrastorik (nork jakin iritsi zirenik ere); arrasto bakarrak hondartza hartara joateko aukera dutenen botilak, zakarrak, poltsak... Amets hori bizi dugunon zakarrak. Zakarrez beteriko ontzi bat. Halaxe jokatzen dugu ontzi horretan etorri ziren pertsonekin, zakarrak bailiran, eta zu eta ni bezain pertsona dira; are gehiago, zu eta ni baino ausartago diren pertsonak, ametsak betetzera datozen pertsonak, euren eta maite dituztenen beharrak asetzera datozen pertsonak, guk geuk bultzaturik euren herriak uztera behartuak dauden pertsonak...
Ez da itsasontzi soil bat argazkikoa. Ez niretzat behintzat.
Una patera. Un petit vaixell. Una eina de fusta que ha recorregut kilometres. La por que tenia (sí, era por) quan vaig anar-hi a les platges de Cadis era quan estiguess allá estirat tranquilament aparegues una patera. Desprès em vaig adonar que la meva por no tenia res a veure amb la patera, i que tenia més a veure amb trobarme amb les persones que cada día es fiquen a la mar en un d'aquests vaixells; por a mirar als seus ulls i que em trenquessin el cor. També tenía clar (encara que no puc assegurar-ho) que faría: ajudar-los a escapar, ajudar-los a apropar-se a la vida que somien (i que no existeix). Qui som nosaltres per a negar somnis, siguin o no veritables?
Aquesta patera havia arribat fa temps,tenía les fustes trencades, segurament després d'haver colpejat les multiples roques d'aquella platja i no hi havia restes de les persones que van creuar els quilometres de distància entre les dues costes (si és que va arribar algú); els únics rastres eran les ampolles, bolses i deixalles que van deixar les persones que tenen l'oportunitat d'anar a aquesta platja. Un vaixell plè de deixalles. I així és com tractem a les persones que venen en aquestes pateres, com si fossin deixalles humanes, i son tant persones com tu i com jo; és més,son persones més valentes que nosaltres, perqué venen a complir els seus somnis, persones que venen a satisfer les seves necessitats i les de les seves famílies, persones que son obligades per les condicions que nosaltres mateixos els hem imposat a deixar els seus pobles i cultures...
No és un simple vaixell el de la foto. No al menys per mí.
2009/08/15
Mallorka'09
Trampó, tumbet, follar-se, xicolati, nina, nin, berrinar, kiki-kola, ses illes, cossiol, berenar a totes hores, s'horabaixa, coió,un moix i un ca, aigó, sa plaia, tassó, pardal...
Totes aquestes son paraules que hem après a Mallorca, però el que veritablement he après a valorar a Mallorca és el valor de l'amistat. Eskerrik asko!
Totes aquestes son paraules que hem après a Mallorca, però el que veritablement he après a valorar a Mallorca és el valor de l'amistat. Eskerrik asko!
2009/06/08
Amets prefabrikatuak III
Aspaldi ez nuela ezer idazten, apirilak 30etik hain zuzen ere. Asko aldatu da nire bizitza ordutik, eta aldaketaren hasierako egun hauetan ez dut ez indarrik, ez denborarik aurkitu amets prefabrikatuak zaintzeko; azken finean, benetako ametsak zaintzen aritu naiz eta.
Gaur berriz bueltatzen naiz, Facto de la Fé-k esaten duen moduan (zenbat gustatzen zaidan facto aipatzea!) gaur bai, idazteko indarrez sentitzen naiz. Denbora asko norberaren bizitzaren kopilotu modura, experto en caidas. Hori bai, ingurukoei eskerrak, siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. Hori da ikasi beharrekoa, erori eta altxatu, eta gainera, barre egin. Ba al da ezer hoberik ingurukoek airean hartuta zaramatzatela sentitzea baino? Ez dut uste... Hemen nago, nagoen lekua gustatzen zait, nagon tokian egon nahi dut, eta inguratzen nauena gogoko dut, zer gehiago eskatu? Hainbat gauza bai, baina lasai, etorriko da...
Eguzkia ateratzen ari da San Joan eguna inguratu ahala, bizitza bakarra izatea lastima bat dela askotan esan dut, baina orain konturatzen naiz ere erabaki asko ez genituela hartuko horrela izango ez balitz.
Feia molt de temps que no escrivia res, des de el 30 d'abril. Des de llavors, la meva vida ha canviat molt, i en aquests primers dies del canvi no he trobat ni forces ni temps per poder cuidar dels somnis prefabricats; i es que estava cuidant dels somnis de veritat. Això sí, gràcies a la gent que m'envolta
Avui torno a escriure perquè com diu Facto de la Fé (com m'agrada!), avui vinc amb la força d'escriure. Molt de temps com a copilot de la meva pròpia vida, experto en caidas.Això sí, gràcies a la gent que m'envolta perquè siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. És el que hem d'aprendre, a caure i aixecar-nos, per a desprès riure. Hi ha res millor que sentir que els que t'envolten et cuiden? No ho crec...Soc aquí, vull ser on soc i m'agrada el que m'envolta, que més puc demanar? Sí, algunes cosetes més, però tranquils, ja arribaran...
Surt el sol ara que s'apropa Sant Joan, moltes vegades he dit que es una llàstima només tenir una vida, però ara he de reconèixer que si no fos així no prendríem algunes decisions.
Gaur berriz bueltatzen naiz, Facto de la Fé-k esaten duen moduan (zenbat gustatzen zaidan facto aipatzea!) gaur bai, idazteko indarrez sentitzen naiz. Denbora asko norberaren bizitzaren kopilotu modura, experto en caidas. Hori bai, ingurukoei eskerrak, siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. Hori da ikasi beharrekoa, erori eta altxatu, eta gainera, barre egin. Ba al da ezer hoberik ingurukoek airean hartuta zaramatzatela sentitzea baino? Ez dut uste... Hemen nago, nagoen lekua gustatzen zait, nagon tokian egon nahi dut, eta inguratzen nauena gogoko dut, zer gehiago eskatu? Hainbat gauza bai, baina lasai, etorriko da...
Eguzkia ateratzen ari da San Joan eguna inguratu ahala, bizitza bakarra izatea lastima bat dela askotan esan dut, baina orain konturatzen naiz ere erabaki asko ez genituela hartuko horrela izango ez balitz.
Feia molt de temps que no escrivia res, des de el 30 d'abril. Des de llavors, la meva vida ha canviat molt, i en aquests primers dies del canvi no he trobat ni forces ni temps per poder cuidar dels somnis prefabricats; i es que estava cuidant dels somnis de veritat. Això sí, gràcies a la gent que m'envolta
Avui torno a escriure perquè com diu Facto de la Fé (com m'agrada!), avui vinc amb la força d'escriure. Molt de temps com a copilot de la meva pròpia vida, experto en caidas.Això sí, gràcies a la gent que m'envolta perquè siento que cuento con expertos capaces de cagarla y reirse en el intento. És el que hem d'aprendre, a caure i aixecar-nos, per a desprès riure. Hi ha res millor que sentir que els que t'envolten et cuiden? No ho crec...Soc aquí, vull ser on soc i m'agrada el que m'envolta, que més puc demanar? Sí, algunes cosetes més, però tranquils, ja arribaran...
Surt el sol ara que s'apropa Sant Joan, moltes vegades he dit que es una llàstima només tenir una vida, però ara he de reconèixer que si no fos així no prendríem algunes decisions.
2009/04/30
Filosofoak kontratupean / Filòsofs sota contracte
Duela hilabete batzuk idatzitako post batetan askatasun pertsonalaz hitz egin nuen, eta bertan politikari batek esandakoari buruzko anekdota txiki bat kontatzen nuen. Pertsona honek esan zidan herri eta hiri guztiek eduki beharko luketela filosofo edo pentsalari bat edo batzuk (herriaren tamainaren arabera) herrian zehar paseatzen, oinez, hausnartzen... Ondoren, pentsatutakoa herriaren onurarako liratekeen gauzetan bilakatuko litzateke, proposamen zehatzen bidez. Kontratupean pentsatzea, beraz. Urte batzuk pasa dira egun hartatik eta oraindik ez dakit benetan sinesten zuen esandako horretan edo ez; hau da, pentsatzea sortzearen sinonimo izan litekeela sinesten duen edo barrezka ari zen. Kontratupean pentsatzea, posible ote da? Nola eragingo liguke gure pentsamendu askatasunean?
Fa uns mesos vaig escriure un post sobre la llibertat personal i allà comentava uan anècdota sobre una cosa que em va dir un polític. Aquesta persona em va comentar que tots els pobles i ciutats haurian de tenir un filòsof o pensador (o més, segons si es ciutat o poble)passejant, caminant, pensant... Desprès, lo pensat es convertiria en millores per al poble o ciutat. Es a dir, pensar sota contracte. Han passat alguns anys des de aquell dia i encara no ho sé si ho deia de debó o no; es a dir, no se si creu que pensar es sinònim de crear o només s'estava rient. Pensar sota contracte, es possible? Com influiria en la nostra llibertat de pensament?
2009/04/20
2009/04/13
Viva la Vida!
Mès d'un mes sense escriure res...però ja torno...Torno per nomès dir això...Viva la Vida...i les sorpreses, el que no puguis controlar la teva propia vida i visca també la por que això en fa, visca el sol, la pluja i tota la resta de sensacions que ens envolten, que ens superen...avui plou, però segur que demá sortirá el sol...i sino, l'endemá o...
Hilabete baino gehiago ezer idatzi gabe...baina hemen naiz...soilik hauxe esateko...Viva la Vida...eta ezustekoak, zure bizitza kontrolaezina izatea eta honek eragiten digun beldurra, gora eguzkia, euria eta inguratu eta gainditzen gaituzten bestelako sentsazio guztiak...gaur euria ari du, baina ziur bihar eguzkia aterako duela...eta bestela, etzi edo...
Hilabete baino gehiago ezer idatzi gabe...baina hemen naiz...soilik hauxe esateko...Viva la Vida...eta ezustekoak, zure bizitza kontrolaezina izatea eta honek eragiten digun beldurra, gora eguzkia, euria eta inguratu eta gainditzen gaituzten bestelako sentsazio guztiak...gaur euria ari du, baina ziur bihar eguzkia aterako duela...eta bestela, etzi edo...
2009/03/06
Sa tempesta / Ekaitza
Marc Cranc. No conec aquest cantant, però escoltant la radio he sentit aquesta cançó seva i m'ha agradat la lletra. M'agradaria jugar a ser un nen, m'agradaria saber que tot es mentida i que no hi ha veritats, m'agradaria tornar a començar un nou viatge...m'agradaria que arribés es naufragi...
Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge.
Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge.
2009/03/05
Hurt
Gauza gutxi kanta/kantu honi erantsi ahal zaizkionak...Aurtengo udan ikusi nuen lehen aldiz, Aarhuseko arte garaikide museoan, bideoklipa arte bilakatzen zuen erakusketa zoragarri batean. Baina haratago doa bideo hau, lan hau artea gainditu eta zuzenean bihotzera doa. Zuzenean. Ez du bidezidorrik hartzen, ez dago bihurgunerik bere bidean, zuzena da. Heriotza eta samina gugana etortzen den modu berberean egiten du. Bikain.
No hi han gaires coses que es puguin afegir a aquesta cançó...Vaig veure el vídeo per primer cop aquest estiu, a una preciosa exposició que feia del videoclip art al museu d'art contemporani d'Aarhus. Però aquest vídeo va més enllà, aquest treball supera l'art i va directament cap al cor. Directament. No agafa dreceres, no hi ha corbes en el seu camí, es directe. Ho fa tal i com venen la mort i el dolor cap a nosaltres. Perfectament directes.
2009/02/20
Ni, zu... / Jo, tu...
egoísmo.
(Del lat. ego, yo, e -ismo).
1. m. Inmoderado y excesivo amor a sí mismo, que hace atender desmedidamente al propio interés, sin cuidarse del de los demás.
Ados. Hau da hitzegiak dioena. Baina bada gaur egun badagoen "egoismoaren" bertsio okerrago bat. Kuestio latzena ez da norberak bere interesei begiratzea soilik, okerragoa da besteenganako inolako interesik ez erakustea. Interes falta, arreta falta, kuriositate falta, errespetu falta... Besteak existituko ez balira bezala ibiltzea da okerrena... hitz egiten ari natzaizu!!!! egin kasu!!! Ni ez naiz zu baino gutxiago...
D'acord. Això ès lo que diu el diccionari. Però hi ha una versió pitjor del egoisme. Lo pitjor no ès que cadascú miri pels seus interesos, es molt pitjor no mostrar cap interes per la resta de la gent que t'envolta. Falta d'interes, falta d'atenció, falta de curiositat, falta de respecte... Comportar-se com si l'altre no existeixi... t'estic parlant!!! Fes-me cas!!! Jo no soc menys que tu...
(Del lat. ego, yo, e -ismo).
1. m. Inmoderado y excesivo amor a sí mismo, que hace atender desmedidamente al propio interés, sin cuidarse del de los demás.
Ados. Hau da hitzegiak dioena. Baina bada gaur egun badagoen "egoismoaren" bertsio okerrago bat. Kuestio latzena ez da norberak bere interesei begiratzea soilik, okerragoa da besteenganako inolako interesik ez erakustea. Interes falta, arreta falta, kuriositate falta, errespetu falta... Besteak existituko ez balira bezala ibiltzea da okerrena... hitz egiten ari natzaizu!!!! egin kasu!!! Ni ez naiz zu baino gutxiago...
D'acord. Això ès lo que diu el diccionari. Però hi ha una versió pitjor del egoisme. Lo pitjor no ès que cadascú miri pels seus interesos, es molt pitjor no mostrar cap interes per la resta de la gent que t'envolta. Falta d'interes, falta d'atenció, falta de curiositat, falta de respecte... Comportar-se com si l'altre no existeixi... t'estic parlant!!! Fes-me cas!!! Jo no soc menys que tu...
2009/02/11
2009/01/18
Jolasa I / Joc I
Has dezagun urtea jolastuz, umore onez, galderak eginez, erantzun xelebreak emanez...galdera batzuk azalduko dira blogean, nahiko xelebreak...ea zein den erantzunik orijinalena...saririk egongo den? uummmm, utzidazue pentsatzen...
Començarem l'any jugant, amb bon humor, fent preguntes i donant respostes curioses...al blog apareixeran preguntes, bastant absurdes...a veure quina es la resposta més original...si hi haurà algun premi? ummmm, deixeu-me pensar...
1. galdera / 1. pregunta:
Zergatik egiten dugu korrika euripean aurrean ere euria ari badu?
Para què correm sota la pluja si davant també plou?
zuen erantzunen zain...
Començarem l'any jugant, amb bon humor, fent preguntes i donant respostes curioses...al blog apareixeran preguntes, bastant absurdes...a veure quina es la resposta més original...si hi haurà algun premi? ummmm, deixeu-me pensar...
1. galdera / 1. pregunta:
Zergatik egiten dugu korrika euripean aurrean ere euria ari badu?
Para què correm sota la pluja si davant també plou?
zuen erantzunen zain...
2009/01/14
Indarra/Força
Ja torno...Ara es epoca de proposits, de bons proposits...tothom fa proposits nous al començament d'any; jo aquest any, nomès tinc un, que es el mateix que us desitjo a tots i totes vosaltres...força...força per cumplir el proposits, força per tirar endavant les il·lusions, força per sonreir una mica més cada dia, força per plorar tranquilament, força per valorar-nos i valorar el que ens envolta i les persones que tenim al costat, força per mirar-nos al ulls, força per poder sorprendre i deixar-nos sorprendre, força per estimar i deixar-nos estimar...força per al 2009...
Bueltan naiz...Orain asmo berrien garaia den honetan, asmo onen garaian...mundu guztiak dauzka asmo berriak urte berrirako; nik aurten, bakarra, zuei desiatzen dizuedan bera...indarra...asmoak betetzeko indarra, ilusioekin aurrera egiteko indarra, egunero zertxobait gehiago barre egiteko, lasai negar egiteko indarra, gure burua eta inguratzen gaituztenak baloratzeko indarra, elkarri begietara begiratzeko indarra, besteak harritzeko eta harritu gaitzaten uzteko indarra, gu maite gaitzaten eta besteak maitatzeko indarra ...indarra 2009rako...
Bueltan naiz...Orain asmo berrien garaia den honetan, asmo onen garaian...mundu guztiak dauzka asmo berriak urte berrirako; nik aurten, bakarra, zuei desiatzen dizuedan bera...indarra...asmoak betetzeko indarra, ilusioekin aurrera egiteko indarra, egunero zertxobait gehiago barre egiteko, lasai negar egiteko indarra, gure burua eta inguratzen gaituztenak baloratzeko indarra, elkarri begietara begiratzeko indarra, besteak harritzeko eta harritu gaitzaten uzteko indarra, gu maite gaitzaten eta besteak maitatzeko indarra ...indarra 2009rako...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)