Halong

Sa Patik Halong-era. Menditik kostaldera. Halong ezagutzen ez duenarentzat Son Gokuren sarreran ikusi ahal zen paisaia horiek biltzen dituen badia da:



Sa Patik Hanoira bueltatu ginen trenez. Hanoira goizeko 5etan iritsi eta goizean goiz hartzen genuen autobusa kostara joateko. Bidean, Hanoik ez duela lo egiten edo oso oso goiz esnatzen dela ikusi genuen:





Beno, autobusa hartu genuen. Eta bertan bi egunetan zehar gure gida izango zen frikia ezagutu genuen. Frikia bai. Ikusiko duzue zergatik.

Halong-era zure kontu joaterik ez duzu, antolaturiko bidaia horietako bat kontratatu behar duzu zure hotelean edo agentziaren batean. Ez zitzaigun gustatzen baina hala zen. Bi egun pasatzera gindoazen, itsasontzi batean, beste 20 giriz inguraturik (gu ere giri bilakaturik...).

Autobusean gindoazenak ginen ondoren itsasontzian ibiliko ginenak. Tartean bi madrildar. Hasiera batean txotxolo xamarrak iruditu zitzaizkigun arren, azkenean (bidaian zehar hiru aldiz topatu ginen) harreman ona egin genuen.





Halong, polita. Oso polita. Lehen egunean eguraldia zoragarria izan zen, itsasontzia ederra, logelak luxuzkoak (guretzat noski, gure bizitza mailarekin konparatuak...). Eta edozein momentutan, harri koxkor haietatik Son Goku noiz azalduko zain!! Bazkaldu eta gero koba batetara gindoazela esan zigun gidak ingelesez (edo hitz egiten zuen hizkuntza demonio horretan!). Eta ondoren badian zehar kayak egingo genuela. Putamadre! Ederra plana!

Itsasontzian bazkaltzeko orduan seinaka jarri ginen eta bi alemaniar eta bi suitzarrekin egokitu zitzaigun. Hau da Europako Champion's League-a eta gu, Errejional mailakoak. Oso jatorrak ziren eta denetik hitz egin genuen. Baita ekonomiaz ere: espainiar asko ikusten ari naiz bidaian...ez al zaudete ba krisian? esan ziguten alemaniarrek...touché! ja! nola erantzun horri, lehenik eta behin, espainiar perspektiba hartuz, hau da, espainiarra naiz ekonomikoki baina, nola azalduko dizut ondoren nire sentimena? Beno, lortu genuen! Espainiako egoera sozio-ekonomikoa azaldu genien (ulertu ziguten) eta Merkelen telefonoa eskatzekotan egon ginen... Espekulazio inmobiliarioa, diruaren banaketa ez ekitatiboa, Espainia barruko aniztasuna, eta hemen, gu...euskaldunak eta katalanak...alemaniarrak bazuten euskaldunen berri (Basque Country, yeah, ETA), baina suitzarrek ez gehiegi... Azaldu genien gure egoera kulturala, politikoa...beno, gure saltsan egon ginen! Oso gustora, alemaniarrek ere euren egoera eta baldintzak azaldu baizikiguten. Azken finean, ondorioa, denok langileak gara eta denok gaude hein batean edo bestean, zapalduak.



Eta ondoren "happy morning" kobara. Gida zeharo eszitatu zitzaigun kobako forma falikoekin.



Eta onena, uretara joatea kayak egitera. Baina freskatu beharrean, bero gehiago pasa genuen. Ura baino, pixa zirudien. Hura beroa! Eta hura zikina. Halong polita bezain zikin baitago. Horrek asko harritu gintuen; nola da posible hain leku ederra izan eta turismoaren izenean horrelako sarraskia egitea? Ura olio bihurtzeko urte gutxi falta zaizkie, zabortegi modura erabiltzen jarraitzen badute, urte gutxi batzuk barru plastikoak irentsiko ditu. Uretan zenbat plastiko kusi genituen ezin da azaldu. Eta porexpana. Porexpan itsasoa deitu genion itsasontziko batzuk. Pena handiena hori. Eta dena, antolaturiko bidaia hauetan, kronometratua duzula. Behin eta inoiz gehiago ez.

Halong gustatu zitzaigun, asko, baina zaindu egin beharko dute, eta ez gutxi! Turismo masiboa asegaitza den munstro bat da eta dirua emango du, ziur, baina zeren truke?






De Sa Pa a Halong. De la muntanya a la costa. Per qui no conegui Halong és la badia que es veu a l’intro dels dibuixos animats de Son Goku:

Vam tornar de Sa Pa a Hanoi en tren, aquest cop amb una parella, mare i filla, anglesa molt i molt simpàtiques. Vam arribar a Hanoi a les 5 de la matinada i agafavem el bus molt d’hora per anar ja cap a Halong. Vam poder conèixer la ciutat a aquestes hores i vam comprobar que Hanoi no dorm, o dorm molt poc.



Vam agafar el bus. I allà vam conèixer el “friki” que seria el nostre guia durant dos dies; ho sento, sí, era un Frisi. Ja veureu perquè.

No pots anar a Halong pel teu compte. Has de contractar un viatge d’aquests organitzats mitjançant el teu hotel o una agencia. No ens agradava gens aquesta idea però era així. Passariem dos dies a la badia, dins un vaixell, rodejats d’altres 20 guiris (i nosaltres mateixos convertits en guiris…)


Els que anavem al bus erem els que compartiriem el vaixell. Entre tots ells, dos madrilenys. Al principi ens vam semblar una mica tontets, però al final vam fer bona relació (ens vam trobar tres cops més arreu Vietnam).





Halong és maco. Molt maco. El primer dia el temps va ser espectacular; el vaixell bonic, les habitacions, senzilles, però s’estava de luxe (pel que estem acostumats nosaltres, és clar!). I allà hi erem, esperant quan sortia Son Goku d’entre l’espectacle de roques i muntanyes que sortien del mar!! Ens van explicar en un suposat anglès que dinariem i desprès aniriem a una cova. I desprès, al capvespre, que fariem kayak a la badia. Putamare!! Un bon plà!


Per dinar ens vam posar en taules de sis. A la Nostra, dos alemanys i dos suissos. És a dir, la Champion’s League d’Europa i nosaltres, de la 3ª Regional (económicamente parlant). Eren molt i molt macos (dues parelles) i vam parlar sobre tot (menys mal, us imagineu dos dies tancats a un vaixell amb 20 guiris sosos i bordes?). També vam parlar d’economia: Estem veient molts espanyols al viatge…però no esteu en crisi? Zaska!! Caray amb la pregunteta dels alemanys… Com contestar això, primer de tot, dient que ets espanyol económicament, però com expressar també altres sentiments? Bé, poc a poc ho vam aconseguir…Els hi vam explicar la situación económica-laboral-social d’Espanya i ens vam entendre; vam estar a punt de demanar-lis el telèfon de la Merkel…L’especulació inmobiliaria, el repartiment no equitatiu dels Diners, la pluralitat dintre del Estat Espanyol, i aquí dintre, nosaltres…bascos i catalans…els alemanys sí que tenien idea dels bascos (Basque country, yeah, ETA), però els suissos no… Vam parlar de la nostra situación llingüística, models d’ensenyament, cultura…ells ens van explicar el seu cas (molt interessant el cas suis). En definitiva, vam estar “en nuestra salsa”. Com a conclusió, totes i tots som treballadors i estem més o menys explotats per aquest sistema.



I desprès, cap a la cova “happy morning”. El guia es va excitar per complet amb les formes fàliques de la cova!



I el millor en aquest cas, és ficar-te a l’aigua i fer kayak. Però en comptes de refredar l’ambient, vam passar més calor. No era aigua, era pis! Quina calda!!I que brut que estava l’aigua. Halong és tan maca com bruta. I això ens va sorprendre molt a tots: com és posible destrozar un lloc tan maco en nom del turisme? (ens sona, oi?). Falten pocs anys per a què l’aigua es converteixi en oli, i si continúen fent servir Halong com abocador, se’ls hi menjarà el plàstic. No é spot explicar la quantitat de plastics que hi havien a l’aigua. I porexpan! El mar de porexpan li vam anomenar des del vaixell. Aquesta va ser la major pena. Això i que en aquest tipus de viatges ho tens tot cronometrat. Però ja ho hem fet, una i no més!

Halong ens va agradar, molt, però ho haurien de cuidar, i no poc! El turisme massiu és un monstre que ho devora tot i donarà diners, segur, però a canvi de què?