Sa Pan bigarren eguna. Mendi buelta egiteko eguna. Horretarako gida bat behar genuen eta hotelaren bidez (grrr!) lortu genuen hmong gida bat, biontzat soilik. Biok bakarrik joan nahi genuen, ikusi genituen gauzei buruz eta euren ohiturei buruz galdetzeko. Galdera pila genituen!
Goizean goiz ezagutu genuen A. Bai, bai, horixe zen bere izena, A (geroxeago azaldu zigun esanahia). Neska baxua, gaztea, eta janzkera hmong tipikoa, 19 urte zituela esan zigun (guk 15 bat zituenaren itxura hatu genion). Hotel sarreran zain zegoen, bera eta beste lau hmong. Aurkeztu egin ginen eta beraien atzetik abiatu. beste laurak bi lehengusina, Aren amaginarreba (!!) eta bere semea! Haiekin hitz eginez, merkatua erakutsi zigun lehenik eta ondoren herritik atera ginen. Maldan behera gindoazen eta bitartean gauzak azaltzen zizkigun: hau, hura eta bestea... Beste laurak guk ezer erosiko ez geniela konturatu zirenean, buelta eman eta herriruntz joan ziren, A eta hirurok bakarrik geratuz. Bidean kaña zatitxo bat jan genuen, euren herri bat ezagutu, eta bere lagun baten (lan)postuan geldialditxo bat egin genuen telar bat nolakoa den ikusteko. Azkenik urjauzi bat ikusi genuen, han "pintxo" bat jan eta buelta. Mendi buelta polita izan zen baina politagoa berarekin hitz egin genuena.
Bidean zeuden hainbat "parada" turistiko erakutsi eta barrura ez zela sartzen ikusi genuen; eta 2kasualitatez", barrukoak ez zirela hmong-ak ikusi genuen, eta horixe galdetu genion: zergatik ez zara sartzen? Hmong gauzak saltzen dituzten hauek ez direlako hmongak? Eta baietz. Hmong bezala mozorrotzen ziren vietnamdarrak zirela eta hori ez zaiola gustatzen esan zigun. Guk arrazoia eman (noski!) eta ondo egiten zuela esan genion. A-k kontzientzia eta harrotasuna zuela ikusi genuen, pozez.
Bidetik eskola bat ikusi genuen eta atentzioa deitu zigun gauza bati buruz galdetu genion: haur asko daude kaleetan... ez al da ba eskolara joatea derrigorrezkoa? Eta berak baietz, eskolaratzea derrigorrezkoa dela esan zigun. Baina hmong (eta bestelako herri-kultura txiki hauek) arazoren bat zutela vietnamdar eskolekin; hain ezaguna egin zitzaigun!! Eskola hauetan, euren hizkuntza eta kultura ez zela erakusten, ez zela existitzen esan zigun. Era berean, eskola bereziak egiteko borroka egin zutela esan zigun (gure ikastolak edo). Azkenik, eta hau ere ezaguna zaigu eta normala da, lan asko dagoela etxeetan eta askotan adin batetik aurrera etxean lan egin beharra dagoenez eskoletatik ateratzen dituztela. A kontzientea zen eskolaren garrantziaz. Beraz, kalean ume asko ikustearen arrazoi ugari zeuden mendi alde hartan.
Eta gizonak? Non daude gizonak? (galdera hau bidaian zehar hainbatetan egin genuen). Hemen gizonak etxeaz arduratzen dira. Gizonak dira etxea zaintzen dutenak eta lurra lantzen dutenak, eta gu, emakumeak, kalera joaten garenak lan egitera. Arroza edo artoa landu behar denean denak gara, noski, lan egin behar dugunok!. Hara! Bai kontzepzio ezberdina! Egia esan, emakume gizartea zela garbi ikusi genuen (eta gero Vietnam osoan ikusi ahal izan dugu, nahiz eta modu ezberdin batean, Sa Parekin alderatuz).
A-k pertsonalitate indartsua zuen, indarra, eta oso gaztea zen. Gauza asko azaldu zizkigun eta guk ere gure kultura eta hizkuntzei buruz gauzak azaldu genizkion, eurekin genituen antzekotasun eta ezberdintasunak azalduz: euskara eta katalana, kultura minorizatuen kontzeptua, emakumeen indarra...Eztabaidagai oso politak hain urrun jaio garen 3 pertsonen artean, uztartze puntuak oso gertukoak izanik.
P.D: A-k “the one that taste’s bad” esan nahi omen du, zapore txarra duen hura… Eta guztiz kontrakoa izan da, emakume superlatibo honek gugan oso zapore ona utzi du. Zorte on A!!
Segon dia a Sa Pa. Dia per fer una volta per la muntanya. Necessitavem una guia i ho vam aconseguir mitjançant l’hotel (grrr!), una guia hmong, només pels dos. Voliem anar només els dos per poder preguntar-li sobre les coses que haviem vist i sobre les seves tradicions… Teniem moltes preguntes!
Vam conèixer l’A al matí. Sí, sí, es deia A (més tard ens va explicar el seu significat); una noia petita, jove i amb el vestit tipic hmong. Ens va dir que tenia 19 anys (encara que nosaltres pensavem que tindria uns 15). Estava esperant a l’entrada de l’hotel, ella i altres 4 hmongs. Ens vam presentar, eren dues cosines, la seva sogra i el seu fill (¡!). Vam veure el mercat amb elles i desprès vam surtir del poble, i anaven explicant coses i nosaltres a elles…Les altres 4, quan es van adonar que no els hi comprariem res, vam fer mitja volta i van tornar al poble, i ens vam quedar tots 3. Vam menjar un troç de canya de sucre pel camí, vam conèixer un poble hmong i vam parar al “puestillo” d’una amiga seva, on feia roba… Vam acabar a una cascada, menjant un “pintxo” i vam tornar en moto amb nois hmongs…Va ser una volta molt xula però va ser més maco el que vam poder parlar amb ella.
Ens va mostrar algunes paradetes turístiques que hi havia pel camí i veiem que ella no hi entrava, vam veure que, per “casualitat”, la gent d’aquestes parades no eren hmongs i li vam preguntar això: aquests que venen coses hmong vestits de hmongs, no són hmongs? I ens va dir que no. Que eren “viets” disfressats de hmongs i que per això ella no hi entrava, i que no l’agradava. Nosaltres la vam recolzar (és clar!) i li vam dir que feia bé. Vam veure que A tenia conciencia de poble i orgull!.
Pel camí vam veure una escola i li vam preguntar sobre una cosa que ens va cridar l’atenció: hi ha molts nens pels carrers… anar a l’escla no és obligatori? I ella ens va dir que sí. Però que els hmongs (i altres pobles minoritaris de les muntanyes) tenien alguns problemas amb les escoles vietnamitas…se’ns va fer un problema molt conegut i familiar!! Ens va dir que a aquestes escoles la seva llengua i la seva cultura no s’ensenyaven. I que van lluitar per tenir escoles propies (les postres ikastolas o així). Però també ens va dir que hi ha molta feina a les cases i que a partir d’una edat han de treballar a les collites, a casa… A era conscient de l’importancia de l’escolarització.
I els homes? On són els homes? (aquesta pregunta es va repetir molt durant el viatge). Aquí els homes s’encarreguen de la casa. Són ells qui cuiden la casa i treballen la terra, i nosaltres, les dones, sortim a treballar. Quan s’ha de collir l’arroç o el blat, és clar, treballem tots i totes, però!. Quina concepción més diferent!! Vam veure de seguida que era una societat “dominada” per dones (així com a tot Vietnam, que hem vist que les dones són un eix més que important, encara que d’una manera diferent que a Sa Pa).
A tenia una personalitat forta, era molt jove i tenia molta força. Ens va explicar moltes coses i nosaltres li vam parlar sobre les nostres cultures i llengües, les coses que ens uneixen i ens diferencien: l’euskara i el català, el concepte de cultures minoritzades, la força de les dones… Temes molt interesants per a 3 persones que han nascut tan lluny l’una de l’altra, però que vam tenir punts d’unió i punts de vista molt propers!
P.D: A significa “the one that taste’s bad”…aquella que té un sabor dolent…tot al contrari, aquesta dona amb majúscules ens va deixar un molt bon sabor de boca. Molta sort A!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario