Moskurantz / Cap a Moscú

Uda honetan urrun egon naiz...benetan urrun, Vietnamen. Bertan diario moduko bat egiten saiatu gara, bertan ikusi/sentitu/entzun/bizitzen genuena idatzia geratzeko. Eta blogean idatzi hauen zatitxo batzuk jartzea erabaki dut. Eta horrela, blogera bueltatzen naiz...

MOSKURANTZ (edo euskaldun eta okupatzat hartu gintuen serbiarra). Bidaia bat ez da hasten aurreritziak gainetik kendu eta norbaitekin hitz egiten duzun arte. Gure bidaia berehala hasi zen; aireportuan, iritsi bezain pronto, gure alboan familia errusiar bat genuen. Familia errusiar klasiko bat, gure imajinarioan: Mediterraneo inguruan negozio ilunen bat zuen edo errusiar mafiako familia, gainean zuten urre eta ordenagailu eta traste teknologiko kopurua kontuan harturik! Umeek ere bazituzten euren konsolak... Zein ote zen familiaren negozioa? Auto lapurtuen salmenta? Droga? Armak? Ez. Geroxeago konturatu ginen Microsofteko langileak zirela... ooops!

Ilaran zain geundela, betiko tipo listoa. Ordubete zain fakturazioa irekitzeko eta ireki bezain laster, gure tipo listoa...alehop! aurrera! Denetik zekien gainera!



Hegazkinei diedan maitasunak lagunduta, igo ginen eta gure eserlekuan eseri...eta nor zegoen hortxe, nire ondoan? Ilaran aurreratu zigun tipo listoa! Ze ondo! :S Baina hemen ere gure intuizioak "zorrozte" prozesu baten beharrean zegoela konturatu ginen. "Tipo listoa" ondoren gure "lagun serbiarra" bilakatuko zen.
Nire nerbio nabariek erraztu zuten elkarrizketa ("No te gusta volar?"), eta atzeko ilaran zegoen errusiar erraldoiaren zurrungek elkarrizketa eta bidaia arindu.

Lehenengo bromen ondoren...galdera klasikoa: "Nongoak zarete? Ni Serbiakoa". Eta guk: "Bartzelonakoak". Ez genuen konbentzitu. Argi eta garbi geratu zen. Ez dut bartzelonar aurpegia oraindik. Nora goazen esan ondoren, bere bizitza kontatzen hasi zitzaigun eta hara! Vietnamen, Ho Chi Minh-en bizitakoa zen, 4 urtez! Hainbat aholku oparitu zizkigun, eta kontatu zizkigunak oso baliagarriak eta interesgarriak izan ziren.

Berriro ere saiatu zen. Bartzelonakoak? Nire azentoak ezin izan zuen gehiago eutsi eta... "beno, Bartzelonan bizi, baina izatez euskaldunak". Eta bere poza!!! "Aaaahhh, vascos!!!! Ya decía yo!!" (y qué decias??? zer pentsatu ote zuen??). Konfirmatua. Belarritakorik gabe ere, euskaldun aurpegia daukat. Baina ez hori bakarrik. Adi:

Serbiarra: En Barcelona hay muchos okupas, verdad?
Guk: Sí, hay mucho movimiento de ese tipo (nola erantzun horrelako galdera bat?)
Serbirrak (niri): Es que tienes pinta de okupa! Con el pelo así...de negro...

Tócate los pies. 2 minuturen buruan, euskaldun ta okupa! hala!

Serbiarra(jarraituz):"A pesar del separatismo vasco y del presunto centralismo serbio, me llevo bien con los vascos..." (eskerrak!!). Nire aurreritziak martxan jarriak ziren (Serbia, militar ohiak...). Eta ez, oso jatorra suertatu zen, Vila-Real inguruan bizi zena ("un pueblo donde el PNV saca muchos votos" bejondeiela orduan...)

Elkarrizketa surrealista izan zen momentuka, baina tipo listoa, tipo jatorra bilakatu zuen bidaiak. Azken fabore modura gainera, hegazkineko tripulazioak errusieraz soilik egiten zuenez (oso jatorrak, errusiar hauek...hurrengo posta honi buruz izango da), berak itzuli zigun, errusiera ere baitzekien!

Hasiera ederra izan zen!






Aquest estiu he estat lluny...molt lluny, al Vietnam. Allà hem fet una mena de diari, per poder reflectir en paper el que veiem/sentiem/escoltavem/viviem. I he decidit posar alguns fragments d’aquest diari. I així, torno al blog...

CAP A MOSCÚ (o del serbi que ens volía bascos i okupes). Un viatge no comença fins que et treus de sobre els prejudicis i parles amb algú. El nostre viatge va començar ben aviat; a l’aireport, quan varem arribar teniem a una familia rusa clàssica: clàssica segons el nostre imaginari: una familia que tindria uns negocis turbis al Mediterrani o que era de la mafia rusa per la quantitat d’or i ordinadors i eines tecnológiques que portaven a sobre! Fins i tot els nens!Quin seria el negoci de la familia? Compra-venda de cotxes robats i luxosos? Drogues? Armes? No. Desprès ens vam adonar que eren treballadors de Miicrosoft.... ooops!!

Quan estavem esperant a la cua, el paio llest de sempre; una horas esperant per facturar i tan aviat com obren, el nostre paio llest...alehop! endavant! I a més a més, comentant amb la gent la mecánica de com funcionava...semblava que ho sabia tot!



Ajudat per l’amor que tinc a volar vam pujar i ens vam colocar als nostres seients... i qui estava al meu costat? El paio llest! Visca! :S Però aquí també ens vam adonar que la nostra intuició necessitava d’un plan d’afinació. El paio llest es va convertir desprès en el nostre “amic serbi”.

Els meus nervis pre-vol i post-enlairament van ajudar a iniciar la conversa (“No te gusta volar?”), a més a més del caxondeo generalitzat per la respiració diguem “profunda” del enorme rus del darrere.

Desprès de les primeres bromes...la clàssica pregunta: “D’on sou?Jo sóc de Serbia”. I nosaltres: “De Barcelona”. No el vam convèncer. Va quedar clar. Es veu que encara no tinc cara barcelonina. Desprès d’explicar-li on anavem, ens va dir que ell havia viscut a Ho Chi Minh durant 4 anys i ens va regalar moltes anecdotes, sensacions i vivencies del Vietnam que ens van servir molt!.

Ho va intentar de nou. “De Barcelona?” El meu accent ja nom va poder aguantar més... “Bé, vivim a Barcelona, però som bascos...” Ah! Quina alegria li vam donar! “Aaaaahhh, vascos!!! Ya decía yo!!” (y que decías? Que va pensar???) Confirmat! Encara que no porti arracades, faig cara de vasquito. Però no només això. Atenció:

Serbiarra: En Barcelona hay muchos okupas, verdad?
Guk: Sí, hay mucho movimiento de ese tipo (com contestar una pregunta així?)
Serbirrak (niri): Es que tienes pinta de okupa! Con el pelo así...de negro...

Tócate los pies. En 2 minuts, basc i okupa! Hala!

El serbi (continuant): ):"A pesar del separatismo vasco y del presunto centralismo serbio, me llevo bien con los vascos..." (menys mal!!). Els meus prejudicis ja s’havien tornat a posar en marxa (serbi, exmilitars...) I no, va resultar molt simpàtic, vivia a prop de Vila-Real (("un pueblo donde el PNV saca muchos votos...doncs mira, felicitats!!??).

Va ser una conversa surrealista per moments, però el paio llest es va convertir en el paio amable. I com últim favor, ens va traduïr totes les coses que ens deien abans d’aterrar a Moscú els de la tripulació de l’avió, que ho deien només en rus (molt simpàtics, aquests rusos...però això serà el tema del següent post).

Varem començar bé, molt bé!